EL PALEOLÍTIC A EUROPA.

Salutacions

Mentre preparo els nous articles i per no avorrir-me aniré penjant coses interessants que trobi sobre història en general. Us passo aquest més que interessant vídeo de la UNED sobre el Paleolític al continent Europeu.

TOTA HISTÒRIA TE UN PRINCIPI

La millor manera de donar passets en la història d'un país, d'una persona o del que sigui es començar desde el principi. Veure que tal vivien els primers pobladors de la zona. Es el periòde que coneixem com a prehistòria i que tan feixuc d'estudiar i comprendre es. Ens hem pogut fer una idea de com vivien les persones fa milers d'anys gràcies a les restes. L'estudi conjunt d'arqueòlegs, antropòlegs, botànics, paleontòlegs, historiadors, genetistes, etc han fet possible que podem realitzar hipotesis sobre la vida en el principi de l'humanitat.

I la vida al nostra país va començar molt aviat. Trobem restes d'activitat humana de fa un milió i mig d'anys. La vida humana a estat continua a les nostres latituds. Els primers éssers humans que van viure a Catalunya van haver de patir les glaciacions, convinant periòdes de fred extrem amb altres més càlids i agradables. Els primers humans eren nòmades i basaven la seva subsistencia en la caça i la recolecció. Mai vivien al mateix lloc perquè havien de perseguir als animals. Vivien en coves i abrics que els protegien  del mal temps i dels predadors. 

Homo Erectus de Talteüll

Pero possem cara a aquest primer català. Es un exemplar d'Homo Erectus trobat a la cova de l'Aragó al Talteüll, el Rosselló. La resta té uns 450.000 anys i te l'honor de ser el primer personatge de la nostra història. La peninsula ibérica en general es un dels camps d'estudi més importants dels paleontòlegs ja que s'han trobat restes a Atapuerca de fa 800.000 anys.

Trobem també restes del paleolític inferior al Priorat i al Gironés. No ens podem fer idea de la magnitud del temps en aquesta época. Una cosa que veurem es que les eres, les edats, passen cada vegada més depressa. Si comparem l'evolució en anys de la prehistòria amb els últims 50 anys la sensació es d'auténtic vertigen.

Malgrat les glaciacions, els animals ferotges (llops, ossos, etc), i la curta esperança de vida d'aquests catalans primigenis la vida es va obrint pas i passem al paleolític mig. D'aquesta época es una de les restes més importants que hem trobat a Catalunya. Estem parlant de la mandíbula de Neanderthal trobada a Banyoles.

Mandíbula de Banyoles

Està datada d'uns 85.000 anys. Els Neanderthal son una especie d'humans que van viure a Europa i Àsia i potser conviure amb la nostra especie durant milers d'anys. Eren robustos, bons caçadors i sabem que vivien en tribus o clans. Per restes hem sabut que ja dominaven el foc i que son autors d'eines d'os i pedra més avançades. 

D'aquesta época ens han arribat restes de diferents cultures. A les fotos podeu veure un exemple de cada una. Es decideix que una cultura es diferent per la manera de treballar la pedra. Els noms extranys que veureu acostumen a ser del jaciment on apareixen les restes.

- Aurinyacià 

- Gravetià

- Solutrià

- Magdalenià

D'aquesta época son també les primeres restes d'art rupestre que ens arriben. Sent les més importants les de Cornellà de Conflent i les de Sant Carles de la Ràpita. La humanitat sempre ha tingut la necessitat d'expressar-se artísticament. Es habitual que es decorin les coves amb pintures que podien tenir un sentit ritual. En elles apareixen animals i a vegades escenes de caça. Es creu que quan els primers homes sortien de caça demanàven la bona ventura pintant els animals que es volien caçar. Trobem a més dos corrents una de pintura figurativa a la zona Cantàbrica . I una altra, més a la zona de llevant, ideogràfica.

A Europa els exemples més importants de pintura paleolítica son les coves d'Altamira a Cantàbria i la cova de Lascaux a França.

Veiem ara una de les pintures trobades a la Serra de Godall a Sant Carles de la Ràpita. Podem veure l'ideograma d'un caçador intentant abatre un cèrvol, Per fer aquestes pintures es valien de colorants naturals, cendra, plantes i animals. Les aplicaven a les parets de la cova amb els dits o eines. Aprofitaven els sortints de la roca per fer relleus a les figures. 

Ja en aquesta época trobem que la cultura era compartida als dos costats del Pirineu. El paper de Catalunya com a pont de la Península Ibérica amb Europa ja es va anar gestant de manera molt inicipient i natural en aquella época. D'altra banda també trobem influencies amb l'art africà a causa de les migracions vingudes del sud i de l'herència dels primers homínids que tenim constancia. 

BENVINGUTS

Benvinguts a aquest modest blog sobre l'història d'aquest pam de mon que es diu Catalunya. Soc un aficionat a l'història que vol intentar entendre més l'història del tros de mon al que li ha tocat neixer i viure. Sovint la història ens porta a confusions perquè no ens la saben explicar o no som prou precissos a l'hora de llegir-la. Ens quedem amb mitjes veritats o obviem la part que no ens agrada.

Crec que la història dels païssos es com la de les persones. Te defectes i virtuts, llums i ombres. Els que vivim a l'actualitat tenim el deure de coneixer el que van fer els nostres avanpassats per tenir una base en la que construir la nostra història.

Em sorprén veure com hi ha textos històrics que malgrat tenen 300 anys sembla que estiguin escrits fa dos dies. No soc historiador ni pretenc entendre més que els que realment en saben. Agrairé que em digueu si cometo alguna errada greu i que amplieu el meu coneixement. Simplement vull posar ordre en el que llegeixo per tenir clar el que dic i el que em diuen.

Li dedico aquest blog a la meva parella Imma que m'ha d'aguantar les xerrades sobre història. Als meus amics per la mateixa raó i als professors d'història Miguel Pardo, Ángel Blanco i Justo Silvestre per posar en mí el virus de la curiositat pel que va passar fa uns anys.